immersos en unes jornades reivindicatives des de les quals es dóna
suport als grups classe, graus i facultats que es declarin en vaga
indefinida.
El Reial Decret 14/2012, de 20 d’Abril, impulsat pel Govern Espanyol
preveu mesures urgents de racionalització de la despesa pública en
l’àmbit eductiu en el qual es regulen taxes i preu públics dels
estudis universitaris, la dedicació del professorat i la gestió
econòmica de les universitats. Considerem que aquesta llei és injusta
i que per tant ha de ser derogada.
Antigament, només les elits econòmiques tenien accés a la universitat.
La lluita per la igualtat ha suposat que les classes més baixes hagin
pogut accedir també als estudis universitaris. L’accés a aquests
estudis obre la porta a la mobilitat social, ja que la formació
acadèmica n’és un dels seus factors més importants. Actualment es
pretén tornar a un model on es limita l’accés al dret universal de
l’educació, que alhora crea la polarització entre classes socials.
La pujada de taxes prevista augmentarà el cost de la matrícula un 66%
l’any vinent, això implica que cada estudiant passarà a assumir del
15% del cost dels estudis al 25%, però, són reals aquests
percentatges? Per a la realització d’aquest càlcul agafen el total de
despeses del pressupost universitari i el divideixen pel nombre
d’alumnes. En aquest càlcul s’hi inclouen els costos de recerca i
investigació, despeses protocol·làries, honoraris i representació
institucional. Si es calcula en base a la despesa de la docència, cada
estudiant està pagant prop del 40% del cost de la seva plaça, per tant
en termes reals, l’estudiant es faria càrrec d’un 70% aproximat del
cost de la seva matrícula.
Les autoritats polítiques estan disposades a entregar el control
executiu de l’educació superior als grups econòmics de més poder,
defensant així els seus interessos privats i no els de la societat.
Això és el que s’anomena Estratègia Universitat 2015 que acull canvis
relacionats amb el funcionament dels centres universitaris, les formes
de gestió i de govern, de finançament i de competències. L’objectiu
final és formar futurs treballadors que responguin a les demandes del
mercat capitalista i assolir un model d’universitat privada lluny de
l’accés i la demanda de les classes treballadores.
Al seu torn, la segona convocatòria és un dret històric de tradició
universitària que se’ns ha anul·lat durant aquests últims anys i amb
l’inici del pla de l’’Espai Europeu d’Educació Superior s’ha agreujat
la situació. La segona convocatòria va ser adquirida per facilitar i
permetre a tots aquells estudiants i estudiantes que havien suspès una
assignatura, per els motius que fos (feina, salut, etc), a tenir una
segona oportunitat. El propòsit de la segona convocatòria és millorar
l’èxit i el rendiment acadèmic així com també ho són els principis
establerts en l’EEES.
L’eliminació de la segona convocatòria té un seguit de conseqüències
negatives que, en primer lloc, exclouen del sistema universitari a
totes aquelles persones que han de finançar-se els estudis i que no
poden fer-los compatibles amb les jornades laborals. A això s’hi sumen
les falses esperances generades per discursos prometedors que van
culminar amb la implantació del Pla Bolonya, fent que les limitacions
per fer compatibles les dues coses sigui cada cop més inviable.
Deixant de banda que aquest pla encara no ha assolit els seus
propòsits, en la supressió de la segona convocatòria es vulneren també
els drets i principis declarats en l’EEES. S’incrementen les
possibilitats de generar situacions d’exclusió, deixant de banda el
dret a la igualtat d’oportunitats i a la necessitat de suprimir les
barreres per tal de que totes les persones que vulguin accedir al
sistema universitari puguin fer-ho en les condicions adequades. A més
a més, suspendre una assignatura, i no tenir opció a recuperar-la,
implica un augment en el nombre d’estudiants que abandonen els
estudis, que comporta conseqüentment una pèrdua econòmica per l’Estat.
Proporcionar una segona convocatòria denota qualitat universitària
perquè ajuda a superar totes aquestes limitacions, proporciona
igualtat d’oportunitats i una de les condicions necessàries per
assolir els objectius formatius fixats.
Alhora, ens solidaritzem amb el personal docent i investigador i el
personal d’administració i serveis als quals se’ls ha retallat el sou,
modificat horaris, precaritzat la feina i acomiadat dels seus llocs de
treball.
En el context actual s’ataquen i es vulneren els drets d’estudiants,
professors, PDI i PAS, precaritzant així el sistema universitari. És
per això que exigim i lluitem per:
- Una universitat de qualitat, pública i digna, que s’allunyi dels
interessos dels mercats i defensi l’educació i l’ensenyament.
- Una universitat accessible a tothom, que no estigmatitzi les classes
populars.
- Un sistema de beques redistributiu.
- Diem prou a les retallades en educació, prou a l’acomiadament de
professorat i a la massificació de les aules. Prous augments de taxes.
- Defensem un model que inclogui una segona convocatòria, que permet
la compatibilitat dels estudis amb una jornada laboral, que sigui
universal i permanent.
- Diem no a l’estratègia 2015.
Des d’aquí volem fer una crida a tota la comunitat universitària
perquè es sumi a les nostres protestes. Alumnes, professors, personal
d’administració i serveis: NO TINGUEM POR, EL FUTUR DE TOTS ESTÀ EN
JOC!
No hay comentarios:
Publicar un comentario